El català

No sé a sant de què m'ha vingut la idea al cap, anava en cotxe i pluf! M'he il·luminat.
Duia la finestreta baixada i he sentit un comentari en castellà. No sé què dèien, però he pensat. No anem bé. Quin us fem del català? Per què m'estimo la meva llengua? Què ho ha possibilitat?
Les preguntes no són en va. Em preocupa que cada vegada usem menys la nostra llengua i penso que alguna cosa ha possibilitat que me l'estimi i intenti respectar-la al màxim. L'escola? La família? Els amics?
No ho sé ben bé. A la meva etapa d'estudiant, no vaig ser gaire bon alumne. La llengua i la literatura em costaven força... No hi trobava cap interès. A l'Institut la cosa va canviar una mica. Em vaig adonar que tenia una bona base, tot i només fos una base pràctica, no teòrica (no vaig aprofitar la que em van donar a l'escola).
L'entorn familiar hi ha ajudat, és clar! A casa, els pares no van poder estudiar en català i suposo que l'interès dels pares per escriure bé (o el millor possible) ha anat influint-me al llarg del temps.
Finalment, els amics. I l'entorn de les amistats. Aquest fet, també m'ha ajudat. Especialment, escriure a la revista de l'esplai. Escriure en una revista que llegeixen infants m'obligava (i m'obliga) a esforçar-me a fer-ho bé. Textos coherents, cohesionats, adequats, correctes ortogràficament, etc. Evidentment, m'ho vaig prendre seriosament, pensava que els infants havien de llegir un bon model i que no valia qualsevol cosa, que hauria estat l'opció fàcil...
Suposo que aquests han estat els motius que, personalment m'han portat a estimar-me la llengua. El dubte que em queda, és què he de fer jo per, el dia de demà quan sigui mestre, transmetre aquesta estima i que els meus alumnes procurin escriure tan bé com sàpiguen, no per tenir-me content o treure una bona nota, si no perquè s'estimen la seva llengua... Espero tenir prou temps per esbrinar-ho!