Tercera activitat

He estat donant moltes voltes a aquesta activitat fins que l'he tingut clara del tot. L'he dividida en quatre parts, perquè en un primer moment vaig pensar només en fer les dues darreres parts, però em va semblar que podia "ferir sensibilitats" si no ho feia pas a pas. Amb aquesta variant, em sembla que l'activitat és més completa, s'entén millor la finalitat i potser el resultat és menys grotesc.
Tot i això, en alguns moments he tingut la sensació que estava fent més una activitat per a l'esplai que no per a l'escola, ja que els aspectes fonamentals que es treballen són els valors. Amb tot he posat un èmfasi especial quan he tocat aspectes relacionats amb la llengua.
Una de les dificultats que he tingut ha estat a l'hora de posar en solfa la part més teòrica. Per ajudar-me a l'hora dels objectius i continguts he fet un repàs al Currículum i m'ha ajudat, però no tant com jo hauria volgut. No hi ha cap apartat dedicat a les noves tecnologies i això ha fet sentir-me una mica perdut o insegur en alguns moments. Una altra de les dificultats ha estat a l'hora de proposar els criteris d'avaluació, és un aspecte que estem començant a treballar ara a Didàctica II, i no sé fins a quin punt ho plantejo prou bé. Malgrat tot, estic força satisfet del resultat final i tinc ganes de tornar a l'escola de pràctiques per proposar aquesta activitat per quan, al darrer trimestre, treballin la publicitat, tot i que no sé si l'activitat acabarà d'encaixar-hi...

Segona activitat:
Intencions, dificultats...

Un dels motius que em va portar a crear una activitat Jclic sobre els sons sonors i sords de les grafies Ç, S i Z i sobre els sons oberts o tancats de les vocals O i E van ser els comestaris d'una professora de la Facultat sobre les dificultats que tenim els estudiants de Magisteri per discriminar aquests sons. Ens venia a dir que si nosaltres tenim dificultats, imaginem quines deuen tenir els alumnes de Primària.
Aquest va ser un dels motius que em va portar a fer una activitat Jclic d'aquestes característiques. Segur que és molt més divertit aprendre a distingir els sons i practicar-los amb un joc interactiu que no pas amb una llista que cal aprendre de memòria o amb un llapis i un paper, com vam haver de fer els de la meva edat.
Una de les dificultats que m'he trobat ha estat el dubte davant d'algunes paraules: bota o bóta; mora i móra; bot i vot, entre altres. Evidentment, les podria haver obviat i estalviar-me problemes, però he pensat que aquestes dificultats que he tingut jo, les podria tenir qualsevol altre. Per resoldre-ho, he consultat el diccionari de pronunciació en català de David Paloma i Albert Rico, d'Edicions 62. Ha estat una eina molt útil.
Quant al programa Jclic, vaig tenir algunes dificultats a l'hora de fer l'activitat dels mots encreuats perquè no se'm grabava bé. Em desapareixien les entrades quan tornava a entrar. Vaig pensar en eliminar aquesta activitat, però finalment, vaig optar per deixar-la per al final. Ho vaig fer així i ha estat la manera que l'he pogut incloure i que no doni errors. La vaig grabar i penjar i no hi ha hagut cap més problema.
Pel que fa a l'activitat del Powerpoint, volia treballar la lectura. L'any passat vam treballar les microhabilitats i he centrat aquesta presentació en l'anticipació, tot i que també es treballen altres aspectes com la comprensió. No he tingut cap dificultat especial durant la realització, potser algun petit dubte sobre en quin moment tallar el conte o triar una imatge adient amb el que narra el conte. En l'aspecte tècnic m'he trobat davant d'un problema que no he acabat de resoldre. Si obriu la presentació amb una versió anterior a l'Office 2003, possiblement tindreu dificultats per seguir l'activitat perquè els enllaços no porten a la diapositva que toca. Si ho feu amb la versió del 2003 no tindreu cap problema. És a dir, que aquesta presentació requereix obrir-la amb el Powerpoint de l'Office 2003.
La valoració final que faig de l'aprenentatge és molt positiva, especialment perquè m'ha permès explorar i conèixer més a fons el Jclic, que l'any passat vam veure molt per sobre. A més, m'ha ajudat a ser molt més conscient de les moltíssimes possibilitats que se'ns obren amb l'aplicació de les NTIC a l'aula, tant a l'àrea de llengua com a qualsevol altra àrea.
Ambdues activitats estan pensades pel cicle superior de Primària.

Google earth

Aquesta és una eina relativament nova de Google, però que crec que hauria d'estar a totes les escoles. La podeu descarregar gratuïtament a Google Earth.
La versió gratuïta està molt bé i permet treballar la geografia mundial perfectament.
Amb aquest programa s'acaben els problemes de reproduir un planisferi sobre pla (com hem tingut tota la vida) i les discussions sobre l'espai que ocupa cada continent, com va passar amb el mapa de Peters.
El problema d'aquesta versió gratuïta és la ressolució. A les zones poblades i punts importants de la geografia mundial la ressolució és bastant alta, però no podem dir el mateix d'altres zones. En poques paraules, la versió gratuïta, no ens servirà per treballar tota la geografia catalana, doncs no podrem treballar depèn de quina zona (Montseny, Montsec, alguns rius...).
Amb tot, però hi ha dues versions més que deuen ser realment espectaculars i que sí que deuen tenir una ressolució prou bona per treballar a l'aula.
Un altre aspecte que m'ha agradat és que en tot moment et marca l'altitud i la latitud exacta d'on està el cursor, de manera que també es pot aprofitar aquest programa per treballar aquest aspecte.
En fí, el considero un molt bon recurs, que hauria de ser a totes les aules i llars enlloc de l'analògic atlas.

XMedia

L'escrit d'avui, més que referir-se a programari interessant trobat per la xarxa, es refereix a maquinari, si bé és cert que cal un programari específic.
Us vull parlar de l'Xmedia. Finalment, surt al mercat a un cost raonable un aparell que combina les propietats de qualsevol PC amb les de la televisió i el vídeo o DVD. És a dir, que podrem descarregar-nos pel·lícules al nostre aparell d'Xmedia i veure-les al televisor des del sofà de casa.
Em sembla que aquesta és la primera passa per aconseguir una televisió digital interactiva, millor que la TDT. D'aquesta manera, enlloc d'empassar-nos el que facin per la tele, podrem descarregar-nos allò que ens interessi o programar l'Xmedia per tal que ens gravi amb qualitat digital allò que desitgem.
De moment, he trobat un parell d'aparells al catàleg de Beep. Són l'X-Media S630 i l'X-Media D630, suposo que d'aquí uns mesos els preus baixaran una miqueta més i les prestacions augmentaran.
Seguint en aquesta línia, les millores poden arribar-se a concretar a l'aula. Moltes escoles, per no dir totes, tenen televisor, vídeo, DVD o combo i ordinador amb connexió a internet. Amb aquest nou producte, podrem tenir-ho tot en un sol aparell. Ara veurem si la voluntat política ho fa possible o, com gairebé sempre, l'escola és la darrera institució a posar-se al dia...

Segona activitat

Ja he fet la segona activitat... La podeu trobar a:
http://fpcee.blanquerna.url.edu/exercicisAEI/jaume/catalatic/
L'activitat consisteix en un senzill Jclic de dues parts.
La primera part servirà per treballar les esses sonores i les sordes i les grafies corresponents (S, SS, Ç i Z).
En la segona part, treballarem les vocals O i E obertes i tancades.
Properament penjaré el power point que estic preparant per treballar la lectura.

Pissarra digital

Les pissarres digitals són el futur. Un futur que espero que puguem dir que és un futur proper. A l'anunci que va fer la Generalitat fa poc més d'un mes, podem afegir unes quantes experiències que s'han dut a terme en escoles d'Infantil, Primària i Secundària públiques i privades de Catalunya.
Actualment, podem dir que a Blanquerna ja utilitzem les pissarres digitals... Pràcticament cada dia anem a alguna aula que disposa de pantalla, projector i ordinador amb connexió a internet. Amb tot, però, hi ha unes altres pissares digitals molt més desenvolupades, les Pissarres digitals interactives. Són unes pantalles tàctils gegants que ens permeten arrossegar, clicar, dibuixar... tot el que fem amb el ratolí, però directament a la pantalla i amb molta més precisió. Com en una pissarra tradicional, hi podem escriure, dibuixar, però el més important, podem moure els objectes, obrir un programa associat o connectar-nos a internet per consultar qualsevol cosa.
Com deia al principi, tenim el futur de l'escola molt aprop. Serà qüestió d'estar al dia i no deixar-lo escapar!

La Viquipèdia en paper?

D'entrada em sembla genial la idea de Jimmy Wales.
El que no acabo de trobar tan bé és que vulgui passar un document digital al format analògic. Trobaria més sensat mantenir-lo en el format digital, com apunta l'article, en CDs o DVDs.
Per altra banda, el títol de l'article comporta confusió, ja que l'article no parla de fer-ne una edició escrita, sinó que a qualsevol lloc on hi hagi un ordinador sense connexió a internet es pugui accedir al contingut de la Viquipèdia per implrimir-lo, que és diferent. De fet, qualsevol de nosaltres pot tenir la Viquipèdia en paper...
A més, la versió catalana s'anomena Viquipèdia i no Wikipèdia... Tot plegat, em sembla un article força confús. Tot i que com he dit al principi, la idea em sembla molt bona: "tenir accés lliure a la suma del coneixement humà".

Lectura recomanada

El llibre que us vull recomanar és Viure en Digital de Nicholas Negroponte. Està dividit en tres parts.
La primera part "Els bits són bits" serveix de base per anar entenent una mica la resta. Com que tots hem fet l'assignatura de Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació, no ens comportarà gaires problemes entendre aquesta primera part, ambtot, vull fer esment d'un petit fragment: "Menys és més" on Negroponte, citant l'arquitecte Mies van der Rohe, explica que no sempre tenir més recursos (amplada de banda, zooms, tipografies de lletres, etc.) es millora el resultat final, a vegades fins i tot, el resultat és pitjor. D'aquí aquest menys és més.
En la segona part, "La interfície", Negroponte fa un recull de diferents interfícies (gràfiques [el píxel], les finestres, la realitat virtual...) i explica com ha de ser una bona interfície natural, intuitiva (no apresa). Acaba l'apartat amb un capítol anomenat Menys és més... També concluent, les interfícies seran personalitzades. No hi haurà un munt d'interfícies sinó que cadascú es configurarà la seva.
La darrera part és "La vida digital" aquí l'autor ens relata com podria ser la vida digital. M'ha semblat un capítol apassionant. Fa menció especial sobre les possibilitats de la vida digital a l'educació: "Una inversió difícil" i "Els nous e-xpressionistes". No tenen desperdici les seves aportacions al món de l'educació. A la vida quotidiana explica la vida digital amb un exemple molt aclaridor. Els aparells estarien interconnectats, de manera que la nevera avisaria al cotxe que s'ha acabat la llet i en posar en marxa el cotxe, aquest t'avisaria. O al canviar l'hora del despertador, aquest faria canviar l'hora de posar en marxa la cafetera i la calefacció, si som a l'hivern, per exemple.
És un llibre que recomano a tots els que ens agraden les noves tecnologies, que per alguna cosa estem fent aquesta assignatura.
Per una altra banda, la traducció que he llegit de "Being Digital" és en mallorquí, però no hi ha cap problema de comprensió. Per altra banda, he trobat molt més encertada la traducció del títol al català que al castellà "Mundo digital". Val a dir, que el llibre està escrit el 1995, fa 10 anys, una eternitat quan parlem de les noves tecnològies. Tot i això, considero que fa aportacions molt interessants per entendre cap on va el món digital.
Espero que si el llegiu, el trobeu tant interessant com jo!

Cap on va l'educació?

Potser aquest escrit no és estrictament de l'assignatura, però sí que és de molta actualitat i crec que ens afecta de manera clara a tots. El Departament d'Educació de la Generalitat ha obert un debat sobre què i com s'ha d'ensenyar a l'escola. Diversos mitjans de comunicació (La Vanguardia, Avui, El Periódico, entre altres) s'han fet ressò de la notícia.
Encara que ens sorprengui, alguna veu no està d'acord amb eliminar les assignatures i fer l'ensenyament més transversal. Si llegiu l'opinió d'aquest professor de secundària, tindreu una visió força diferent de la que tenim els estudiants de magisteri. Tot i que no estic gaire d'acord amb la seva opinió, val la pena donar-hi un cop d'ull per entendre que els problemes de l'ensenyament, no es resoldran amb un nou currículum, ni amb debats. Caldrà tenir una ment un pèl més oberta, ser humils i voler aprendre dels alumnes enlloc de pensar que cal ensenyar-los-ho tot.
En aquest tema, el debat també portaria cua.

10 Enllaços i més

Aquest és el recull d'enllaços que he fet:

1) Rodamots: En aquesta pàgina podem trobar cada dia un mot o una expressió en català per ampliar el nostre vocabulari.

2) Rondallanet: Tot un seguit de recursos, explicacions i característiques de les rondalles, a més d'un recull de les millors dels Països Catalans i d'arreu del món.

3) Plans d'autoaprenentatge de la UPC: La Universitat Politècnica de Ctalunya ofereix seguit de recursos en linia per millorar el català. Des dels alumnes que venen de fora fins als professors que volen redactar tesis.

4) Gramàtica Bàsica: En aquest cas és la Universitat de Barcelona la que ens ofereix una gramàtica bàsica, molt útil i senzilla d'utilitzar. Si a l'aula els alumnes tinguessin connexió a internet, als preferits no podria faltar aquest enllaç.

5) Diccionaris en línia: Un altre dels recursos que no podria faltar als preferits. Podem triar entre el IEC, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana o l'Alcover-Moll.

6) Cavall Fort: Aquí hi trobarem mots encreuats, frases festes per completar, a més d'altres recursos que no són ben bé de l'àrea de llengua.

7) Programari en català: Softcatalà recull tot un seguit de programari en català i, en el seu defecte, pedaços per traduir-lo.

8) Palíndroms: Sabeu què és un palíndrom? En aquesta web ens ho expliquen i ens en posen uns quants exemples en diversos idiomes. Si ens sembla poc, sempre ens podrem subscriure a Verbàlia i en rebrem un cada divendres.

9) Jocs en línia: el Consorci per a la Normalització Linguística disposa d'un ampli catàleg de jocs en línia, no tots són per treballar aspectes de llengua, però sí que són tots en català.

10) Recursos del CPNL: El CPNL ens ofereix un seguit de recursos classificats per categories a més d'un bon nombre d'enllacos.

11) Embarbussaments i endevinalles: Tot i que la qualitat de les pàgines pel que fa a la presentació, no és gaire bona (especialment, la de les endevinalles), sí que ens poden ser útils a l'hora de treballar la llengua a l'aula.

12) Mots encreuats: en aquesta pàgina, els creadors volen retre un homenatge a Avelí Artís Gener, Tísner. La llàstima és que hem d'imprimir-los en un full, no els podrem resoldre digitalment.

Blocs d'opinió i censura

La notíca del diari Avui de diumenge 23 d'octubre ajuda a veure clarament, si no ho teníem prou clar, que Internet és una font d'informació alternativa.
El boom dels blocs han facilitat encara més aquesta possibilitat. Fan uns pocs anys, només podien publicar informació a internet aquells que dominaven el llenguatge html. Amb l'aparició de programes com el Dreamwaver o el Frontpage, es va possibilitar encara més que qualsevol "analfabet" publiqués una pàgina. Amb els blocs, això encara és més fàcil, ja no et cal tenir cap programa. Només connexió a internet i un correu per a poder-te donar d'alta.
Aquestes facilitats han obligat a determinats països a prendre mesures. El reportatge de l'Avui ens n'explica algunes, però segur que n'hi ha moltes més. I potser algunes ens són molt més properes del que ens pensem.
Quines garanties de seguretat tenim com a usuaris? Penso, per exemple, en el cas que es va fer públic fa poc més d'un any, quan l'Èric Bertran va ser detingut i li van intervenir l'ordinador per haver enviat uns correus demanant l'etiquetatge dels productes en català. Suposadament havia amenaçat amb bombardejar les empreses de correus electrònics.
Com aquest exemple en podem trobar d'altres. Després de l'11-M el president espanyol va trucar als directors dels diaris per tal que publiquessin determinades informacions. Sort que no van cedir a les seves pressions, si no, potser encara pensaríem que va ser ETA.
Per altra banda, em planteja un seriós dubte sobre la fidelitat d'allò que s'escriu. Segur que es descriu la realitat que es viu a l'Iraq? No pot ser que algú es faci passar per un ciutadà iraquià i fer-nos creure nosequè?

Per una altra banda, si us fixeu l'article de l'Avui fa referència a bloggers i blogs, i fins i tot, bitàcoles on line, enlloc de blocaires i blocs. Sincerament, m'ha sorprès que després de la decisió de Termcat, encara hi hagi qui va per lliure (la periodista i els o les correctors/es).

Bloc, bitàcola, blog, weblog...

D'entrada he de dir que sóc partidari del terme bloc, com ha proposat el Termcat. Personalment penso que és un encert. Tot i que es pugui criticar que el mot bloc és massa analògic (tots pensem en la llibreta) a mi em sembla bé perquè fonèticament encaixa a la perfecció amb l'anglicisme i de fet, els weblogs, no deixen de ser llibretes d'anotacions. Per què si ja tenim una paraula que s'hi adiu, n'hem de buscar una altra?
Suposo que ben aviat, aquesta polèmica passarà a la història.
Amb altres mots, també hi ha hagut algunes polèmiques com amb hacker (va crear polèmica la distinció entre furoner: "Persona apassionada per la informàtica, que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per explorar-ne les característiques i per posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit" i pirata: "Persona que s'introdueix il·legalment en un sistema de seguretat informàtic amb la voluntat de produir-hi un perjudici o de treure'n un profit."). Cap de les 3 definicions no es troben ni al Gran Diccionari de Llengua Catalana, ni al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Només el Termcat ha recollit aquesta necessitat, com moltes d'altres i per aquest motiu, considero que mereix el nostre respecte la seva decisió, que a més, no s'ha près a la babalà.

Potser, el que caldria és que els termes informàtics i de les noves tecnologies, que cada vegada són emprats per més usuaris, enlloc de recollir-se només en el Termcat (Terminologia específica) formessin part de la llengua general. D'alguna manera, el debat està servit...

Autoretrat

La primera tasca que se'ns ha encomanat és un autoretrat.
Em dic Jaume Comas i sóc estudiant de segon de Magisteri d'Educació Primària.

Suposo que no cal dir que és un pèl difícil autodefinir-se... Pel que fa a l'àmbit físic, sóc més aviat alt, no arribo als dos metres, però em falta poc! Sóc de complexió prima, tot i que amb l'edat m'està sortint una miqueta de panxeta... Acostumo a portar els cabells curts. M'agraden les camises de quadres (acostumo a portar-ne) i, per acabar de configurar la meva vestimenta habitual uns texans i unes "bambes".
Pel que fa a l'àmbit de la personalitat, sóc més aviat seriós, bastant crític (i autocrític), un pèl pessimista (o realista amb experiència, segons com es miri!), curiós i una mica tímid, especialment al principi. A mesura que vaig agafant confiança em vaig desinhibint. M'agrada poder ajudar als altres i, en la mesura que puc, procuro fer-ho. M'agrada més escoltar que parlar, prefereixo els ambients silenciosos als sorollosos (si mai em perdo, no cal que em busqueu a una discoteca).

Quant al meu temps lliure, fa quinze anys que sóc monitor d'un esplai de Badalona. L'educació no-formal ha estat (i encara és) durant tots aquests anys una de les coses que més alegries m'ha aportat, això és el que m'ha portat a voler ser mestre. Ajudar a créixer als altres i que a l'hora els altres t'ajudin a créixer és un dels aspectes més importants de l'educació. Sóc molt conscient que si de ben petit no hagués anat a l'esplai, ara no seria aquí.
Una altra cosa que m'agrada molt és caminar per la muntanya, fer algun cim, (com el Pedraforca, a la foto) o, simplement, gaudir d'una passejada entre els pins o per un prat, però sempre en bona companyia.
Com a bon badaloní, m'agrada jugar a bàsquet (tot i que per qüestió de temps hi jugo menys del que voldria).
Més o menys, amb aquestes quatre ratlles espero que pogueu fer-vos una idea de qui sóc i de com sóc...

Avui hem fet la primera sessió presencial de l'assignatiura. Tindrem temps per anar omplint el bloc...