Autoretrat
La primera tasca que se'ns ha encomanat és un autoretrat.
Em dic Jaume Comas i sóc estudiant de segon de Magisteri d'Educació Primària.
Suposo que no cal dir que és un pèl difícil autodefinir-se... Pel que fa a l'àmbit físic, sóc més aviat alt, no arribo als dos metres, però em falta poc! Sóc de complexió prima, tot i que amb l'edat m'està sortint una miqueta de panxeta... Acostumo a portar els cabells curts. M'agraden les camises de quadres (acostumo a portar-ne) i, per acabar de configurar la meva vestimenta habitual uns texans i unes "bambes".
Pel que fa a l'àmbit de la personalitat, sóc més aviat seriós, bastant crític (i autocrític), un pèl pessimista (o realista amb experiència, segons com es miri!), curiós i una mica tímid, especialment al principi. A mesura que vaig agafant confiança em vaig desinhibint. M'agrada poder ajudar als altres i, en la mesura que puc, procuro fer-ho. M'agrada més escoltar que parlar, prefereixo els ambients silenciosos als sorollosos (si mai em perdo, no cal que em busqueu a una discoteca).
Quant al meu temps lliure, fa quinze anys que sóc monitor d'un esplai de Badalona. L'educació no-formal ha estat (i encara és) durant tots aquests anys una de les coses que més alegries m'ha aportat, això és el que m'ha portat a voler ser mestre. Ajudar a créixer als altres i que a l'hora els altres t'ajudin a créixer és un dels aspectes més importants de l'educació. Sóc molt conscient que si de ben petit no hagués anat a l'esplai, ara no seria aquí.
Una altra cosa que m'agrada molt és caminar per la muntanya, fer algun cim, (com el Pedraforca, a la foto) o, simplement, gaudir d'una passejada entre els pins o per un prat, però sempre en bona companyia.
Com a bon badaloní, m'agrada jugar a bàsquet (tot i que per qüestió de temps hi jugo menys del que voldria).
Més o menys, amb aquestes quatre ratlles espero que pogueu fer-vos una idea de qui sóc i de com sóc...
Em dic Jaume Comas i sóc estudiant de segon de Magisteri d'Educació Primària.
Suposo que no cal dir que és un pèl difícil autodefinir-se... Pel que fa a l'àmbit físic, sóc més aviat alt, no arribo als dos metres, però em falta poc! Sóc de complexió prima, tot i que amb l'edat m'està sortint una miqueta de panxeta... Acostumo a portar els cabells curts. M'agraden les camises de quadres (acostumo a portar-ne) i, per acabar de configurar la meva vestimenta habitual uns texans i unes "bambes".

Quant al meu temps lliure, fa quinze anys que sóc monitor d'un esplai de Badalona. L'educació no-formal ha estat (i encara és) durant tots aquests anys una de les coses que més alegries m'ha aportat, això és el que m'ha portat a voler ser mestre. Ajudar a créixer als altres i que a l'hora els altres t'ajudin a créixer és un dels aspectes més importants de l'educació. Sóc molt conscient que si de ben petit no hagués anat a l'esplai, ara no seria aquí.
Una altra cosa que m'agrada molt és caminar per la muntanya, fer algun cim, (com el Pedraforca, a la foto) o, simplement, gaudir d'una passejada entre els pins o per un prat, però sempre en bona companyia.
Com a bon badaloní, m'agrada jugar a bàsquet (tot i que per qüestió de temps hi jugo menys del que voldria).
Més o menys, amb aquestes quatre ratlles espero que pogueu fer-vos una idea de qui sóc i de com sóc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada