Per fi, arriba el .cat!

Dilluns 13 de febrer, amb un mes de retard sobre les previsions inicials, s'inicia el període d'inscripcions dels dominis amb .cat.
En la primera fase només s'hi podran registrar les entitats que promocionen la cultura i la llengua catalana (escoles, universitats, mitjans de comunicació, casals a l'estranger, clubs esportius... No queda clar si els esplais som una d'aquestes entitats, però demà a les 5 de la tarda, quan s'obrin les reserves ho provarem...). Ja us explicaré com ha anat!
En la segona fase i tercera fase que s'iniciarà dilluns 20 s'hi podran inscriure les empreses, entitats i persones físiques, que es van adherir a la campanya, es calcula que són uns 68.000. Només es podran registrar noms reals d'un mínim de 3 lletres i un màxim de 62, de manera que els noms de fantasia no es podran registrar, per exemple internet.cat.
Per sant Jordi s'obrirà el domini al públic en general, de manera que els que vam donar suport a la campanya, tindrem una certa preferència.
Un dels enregistradors oficials és Nominalia, podeu trobar-hi més informació adicional.

Avaluació de l'assignatura

D'entrada he de dir que he combinat aquesta assignatura amb Aplicacions Educatives a Internet, optativa semi-presencial, que forma part de l'itinerari de Noves Tecnologies.
Quan l'any passat ens van presentar les diferents assignatures li vaig preguntar a l'Imma Gómez i me la va recomanar molt.
La vaig triar perquè em va semblar un bon complement pràctic de l'itinerari. De fet, la recomanaré als companys que no l'han fet. M'ha semblat molt útil i pràctica.
Em costa una mica separar els aprenentatges que he fet en les dues assignatures, perquè en els dos casos han anat bastant lligats. De fet, he "compartit" escrits dels diferents blocs que he hagut de fer.
Estic content i satisfet dels aprenentatges fets, i de fet, ja els he aplicat en alguna assignatura de la Facultat.
Pel que fa a l'examen, és del que menys satisfet n'estic... Ja veurem la nota. Però vaig sortir de l'aula d'informàtica amb la sensació que allò no havia acabat d'anar del tot bé. És cert, que per manca de temps, no em vaig preparar l'examen tant com caldria, potser per un excés de confiança per les bones notes d'AEI i de Llengua i Literatura...
Per la resta, n'estic content. El fet de ser una assignatura no-presencial, potser en algun moment m'ha fet pensar que anava perdut o que no anava prou bé, però cal reconèixer que la bona disposició d'en Xavier ha fet que això no acabés essent així.
Gràcies!
Bona estada de pràctiques!

El català

No sé a sant de què m'ha vingut la idea al cap, anava en cotxe i pluf! M'he il·luminat.
Duia la finestreta baixada i he sentit un comentari en castellà. No sé què dèien, però he pensat. No anem bé. Quin us fem del català? Per què m'estimo la meva llengua? Què ho ha possibilitat?
Les preguntes no són en va. Em preocupa que cada vegada usem menys la nostra llengua i penso que alguna cosa ha possibilitat que me l'estimi i intenti respectar-la al màxim. L'escola? La família? Els amics?
No ho sé ben bé. A la meva etapa d'estudiant, no vaig ser gaire bon alumne. La llengua i la literatura em costaven força... No hi trobava cap interès. A l'Institut la cosa va canviar una mica. Em vaig adonar que tenia una bona base, tot i només fos una base pràctica, no teòrica (no vaig aprofitar la que em van donar a l'escola).
L'entorn familiar hi ha ajudat, és clar! A casa, els pares no van poder estudiar en català i suposo que l'interès dels pares per escriure bé (o el millor possible) ha anat influint-me al llarg del temps.
Finalment, els amics. I l'entorn de les amistats. Aquest fet, també m'ha ajudat. Especialment, escriure a la revista de l'esplai. Escriure en una revista que llegeixen infants m'obligava (i m'obliga) a esforçar-me a fer-ho bé. Textos coherents, cohesionats, adequats, correctes ortogràficament, etc. Evidentment, m'ho vaig prendre seriosament, pensava que els infants havien de llegir un bon model i que no valia qualsevol cosa, que hauria estat l'opció fàcil...
Suposo que aquests han estat els motius que, personalment m'han portat a estimar-me la llengua. El dubte que em queda, és què he de fer jo per, el dia de demà quan sigui mestre, transmetre aquesta estima i que els meus alumnes procurin escriure tan bé com sàpiguen, no per tenir-me content o treure una bona nota, si no perquè s'estimen la seva llengua... Espero tenir prou temps per esbrinar-ho!